Obra de teatre: Rosegó el rodamón

A l’última sessió de classe vam interpretar i exposar unes obres de teatre, que en altre post, he valorat i comentat. En aquest post parlaré de la nostra obra, de com l'hem interpretat, per que la hem escollit, i com l'hem adaptat.

L’obra que vam triar va ser Rosegó el rodamón, de Manuel Molins. Aquesta obra ens va interessar, principalment, perquè el autor era conegut per haver sigut parlat a classe. Vam llegir els primers capítols i vam veure que era molt interessant i dinàmic, per el que vam triar-lo. El primer problema amb el que ens vam trobar una vegada vam decidir representar aquesta obra va ser que en els capítols que havíem escollit, només hi havia tres personatges, contant amb el narrador. Per això tinguérem que adaptar els diàlegs en dos gossos en lloc d’un. Aquesta adaptació va permetre que els diàlegs foren més curts i que no es fera tant pesat a l’hora de narrar i d’interpretar.

Vam triar, per a interpretar, els tres primers capítols, per a desenvolupar la relació de Rodamón i l’altre gos amb l’home que els adopta en la seua casa. Si bé, durant la interpretació de l’obra, vam observar que es feia massa llarg i tediós, per el que es va tallar a meitat.

Vam decidir interpretar-la mediant un teatre de cartró construït per nosaltres mateixes. Aquest teatre estava cobert per unes cortines que permetia veure els ninots que havíem fet. Al tindre un suport darrere de la pantalla principal, podíem mostrar els ninots sense que es veguera les mans o altres coses, i això va ser molt còmode per a la interpretació.

Els ninots que vam fer els vam dibuixar per nosaltres mateixes, dos gossos i un humà, que es van dibuixar diverses vegades per a interpretar diferents expressions i situacions durant l’obra. Es van unir a pals de fusta que permetia que els companys pogueren observar als personatges sense veure que o qui els movia.

Vam tindre el suport d’un micròfon per a fer la interpretació de l’obra, el que va ser al mateix temps una ajuda i una trava per a interpretar. Al tindre que agafar els ninots, no podíem agafar bé el micròfon, i tardàvem més en dir les nostres parts. Si bé, el micròfon ens va servir per a que tots els companys ens escoltaren bé.

Ens va dividir els personatges de forma aleatòria, deixant que qui volguera un personatge, el triara. Vam dividir els textos posant un ordre i un sentit que permetera que els companys ho entingueren tot i que no es fera massa avorrit.

En quant a l’obra, va ser molt interessant el interpretar-la, i ens va agradar molt el com va anar l’obra, si bé, pot ser va resultar un poquet avorrida per als nostres companys.