domingo, 19 de mayo de 2019

Obra de teatre: Rosegó el rodamón

A l’última sessió de classe vam interpretar i exposar unes obres de teatre, que en altre post, he valorat i comentat. En aquest post parlaré de la nostra obra, de com l'hem interpretat, per que la hem escollit, i com l'hem adaptat.

L’obra que vam triar va ser Rosegó el rodamón, de Manuel Molins. Aquesta obra ens va interessar, principalment, perquè el autor era conegut per haver sigut parlat a classe. Vam llegir els primers capítols i vam veure que era molt interessant i dinàmic, per el que vam triar-lo. El primer problema amb el que ens vam trobar una vegada vam decidir representar aquesta obra va ser que en els capítols que havíem escollit, només hi havia tres personatges, contant amb el narrador. Per això tinguérem que adaptar els diàlegs en dos gossos en lloc d’un. Aquesta adaptació va permetre que els diàlegs foren més curts i que no es fera tant pesat a l’hora de narrar i d’interpretar.

Vam triar, per a interpretar, els tres primers capítols, per a desenvolupar la relació de Rodamón i l’altre gos amb l’home que els adopta en la seua casa. Si bé, durant la interpretació de l’obra, vam observar que es feia massa llarg i tediós, per el que es va tallar a meitat.

Vam decidir interpretar-la mediant un teatre de cartró construït per nosaltres mateixes. Aquest teatre estava cobert per unes cortines que permetia veure els ninots que havíem fet. Al tindre un suport darrere de la pantalla principal, podíem mostrar els ninots sense que es veguera les mans o altres coses, i això va ser molt còmode per a la interpretació.

Els ninots que vam fer els vam dibuixar per nosaltres mateixes, dos gossos i un humà, que es van dibuixar diverses vegades per a interpretar diferents expressions i situacions durant l’obra. Es van unir a pals de fusta que permetia que els companys pogueren observar als personatges sense veure que o qui els movia.

Vam tindre el suport d’un micròfon per a fer la interpretació de l’obra, el que va ser al mateix temps una ajuda i una trava per a interpretar. Al tindre que agafar els ninots, no podíem agafar bé el micròfon, i tardàvem més en dir les nostres parts. Si bé, el micròfon ens va servir per a que tots els companys ens escoltaren bé.

Ens va dividir els personatges de forma aleatòria, deixant que qui volguera un personatge, el triara. Vam dividir els textos posant un ordre i un sentit que permetera que els companys ho entingueren tot i que no es fera massa avorrit.

En quant a l’obra, va ser molt interessant el interpretar-la, i ens va agradar molt el com va anar l’obra, si bé, pot ser va resultar un poquet avorrida per als nostres companys.

viernes, 17 de mayo de 2019

Assaig: Dins del mirall


Com a treball de classe, la mestra ens va demanar que escollirem un assaig i el presentarem a
classe, per a fer un debat amb la resta de la classe. El meu grup i jo vam triar el llibre de Pep
Molist, Dins del mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults.
Aquesta obra es va triar entre tot el grup per decisió general, i jo no en sabia de que anava
realment fins que el vaig llegir per primera vegada.
Aquest llibre que em va impressionar des d’un principi, narra contes, dividits en diferents etapes
educatives, i al final de cada conte, fa una breu explicació del que el conte tracta de transmetre,
el com es te que interpretar, les referències bibliogràfiques i moltes altres dades que permeten
que un docent, o un pare-mare, puga decidir que llibre és millor per als seus estudiants o fills
segons el que ells consideren millor. També permet que els adults coneguen diferents obres, i
que descobrisquen a quines edats estan recomanades certes històries.
Em va agradar molt aquest llibre perquè pots llegir el que vulgues i tractar de fer que el xiquet
aprenga el que el conte tracta de transmetre.
I també pense que és molt interessant ja que moltes vegades els adults no lliguen als xiquets
contes perquè pensen que son massa infantils i que no aporten res als xiquets, però amb aquest
llibre poden observar que cada conte transmet una cosa diferent, i que moltes vegades és
interessant que els xiquets ho coneguen mediant contes, i no per altres bandes.  
Per això vaig gaudir molt d’aquest llibre ja que va ser molt diferent del que estem acostumats a
llegir, i perquè és interessant que els adults coneguen els contes infantils i que comprenguen que
és important que els xiquets lligen contes i que aprenguen mediant aquests.


domingo, 5 de mayo de 2019

CYRANO: TREBALL GRUPAL

 Cyrano  Àlbum il·lustrat Taï-Marc Le Thanh

Fitxa de lectura

Títol: Cyrano
Autor/a: Taï - Marc Le Thanh
Ilustrador/a :Rébecca Dautremer
Editorial : Edelvives
Adaptació i Traducció: Taï - Marc Le Thanh
Lloc i Data de publicació : París, 09 Septembre 2005
Referència Bibliogràfica : LE THANH T.M., (2005), Cyrano; Illustrations de Rébecca DAUTREMER, Paris, Gautier - Languereau.
Obra Original : Cyrano de Bergerac (Edmond Rostand)


PARATEXTOS

¿Quin format presenta?

Àlbum il·lustrat.

¿Per què penses que s'ha triat aquesta mida?

Pel que respecta a l’opinió de grup, la utilització d’un àlbum il·lustrat per a contar la història de Cyrano, un dels personatges més rellevants de la literatura francesa, és realment idònia per a ajudar, per mitjà de la imatge, a llegir i entendre els missatges i les temàtiques diverses que presenta la novel·la.

 ¿Trobes que és l'adequada?

Sí, i per explicar el perquè cal destacar la literalitat, la seqüència històrica i l’antiguitat de l’obra que adapta aquest llibre Aquest llibre es tracta de l’adaptació de l’obra de teatre francesa; Cyrano de Bergerac, de l’autor Edmond Rostand. Sabent aquest fet, l’àlbum il·lustrat de Le Thanh i Dautremer engalipa al petit lector en la història per mitjà d’imatges de llocs i situacions, personatges i sentiments que originen diferents espais i ajudes a la imaginació infantil per a crear en el lector la secuencia i la història de l’obra de literatura cavalleresca del nostre país veí.

¿Col·labora el format amb la narració o en aquest cas no té tanta importància?

En aquest cas, les imatges completen el text, ja que és un llibre amb una narració senzilla i simple. Per eixe motiu, la imatge completa la història amb imatges tan representatives com el gran nas de Cyrano o la rosa de Roxanne símbols que representen als personatges principals i que donen suport al text durant tota la novel·la.

 El títol, ¿ofereix una sinopsi o un indici clar del contingut o potser és més simbòlic?

El títol és el nom del protagonista principal.

 ¿La coberta i la contracoberta manifesten una sintonia? ¿Avancen informació del contingut interior?

La coberta i la contracoberta guarden una certa relació i anticipen el contingut del llibre, perquè en la coberta trobem una il·lustració dels dos protagonistes i en la contracoberta es troba l’inici de la història, on es presenta el fil que els uneix. A més a més, trobem en ambdues la mateixa tipografia i el mateix tipus de lletra, fet que atorga una certa unió i coherència.

¿I les guardes? ¿Com són? ¿Es relacionen amb la narració o tenen simplement una funció ornamental?

Les guardes tenen una funció ornamental, però al mateix temps es relacionen amb la narració d’una forma subtil i ingeniosa. Si ens fixem, descobrirem que l’estampat coincideix amb el de la roba que Cyrano porta al llarg de tota la història.

Un altre matís és el de la interactivitat, ¿és un àlbum en el qual apareixen solapes,relleus, etc.? ¿És necessari per a la comprensió de la història o és simplement un afegit estètic?

No té solapes ni relleus, però la mida de les il·lustracions i els detalls de la mateixes capten l'atenció del lector amb un sol cop de vista, ja que cada personatge és destacat per una característica concreta i els dibuixos expressen de manera extraordinària els seus sentiments.

¿Quina tipografia usa, tipus Helvètica o Times, majúscula etc?

La tipografía emprada Bernhard Mod B EF, una tipografía especial que no es fàcil de trobar en els programes que utilitzem de forma habitual. Als textos, s’empren tant les majúscules com les minúscules, seguint les normes ortog
gràfiques que regulen el seu ús.

 ¿Són importants els colors de les grafies?¿Presenta alguna consonància amb la història? ¿I amb la il·lustració?

Sí, els colors de les grafies són fonamentals, ja que tenen una relació directa amb la il·lustració que aporta a la sensació visual una gran harmonia. Aquests colors estan escollits de tal forma que destaquen sobre el fons però que són semblants als colors de les il·lustracions de les pàgines on es troben els textos corresponents. Per tant, podem dir que, més que amb la història, presenten una consonància amb les il·lustracions.

 ANÀLISI DEL TEXT ESCRIT

 Anàlisi del que diu el text i del que no diu: ¿quina relació té el text amb la imatge?

El text narra la vida de Cyrano, pero no descriu el seu entorn amb la precisió que té les imatges. Si bé, moltes vegades sí que té relació, o la imatge narra al mateix temps el que el text ens està dient.

 ¿És breu i concís?

Si, el llibre es caracteritza pel poc text que conté la història i el grau de precisió del mateix on el significat complet apareixen conjuntament amb les imatges del llibre.

¿Aconsegueix crear una narració clara i ordenada?

Els fets de la història transcorren de manera lògica i ordenada per a una major comprensió de la narració. Primer es presenta al personatge principal i les seves característiques destacables, tot seguit ens explica el seu problema, en el qual Cyrano està enamorat de la seva cosina Roxanne en secret.En aquest punt de la història es presenta a Roxana i les seves característiques i el problema que ella té. Roxana es troba bojament enamorada  de Christian però no s'atreveix a dir-li res. Seguidament es presenta el personatge de Cristian i les seves característiques, explicant que el també estava enamorat de Roxanne, però no s'atrevia a declarar-se. Aquí és quan es produeix el canvi i Cyrano decideix ajudar a Cristhian amb els seus poemes i la seva retòrica per declarar-se a Roxana i així puguin viure feliços. Però no tot s'acaba aquí, apareix un nou personatge, que es troba molt enamorat de Roxana i sent gelosia per ells, llavors decideix enviar a Cyrano i Cristhian a la guerra. En tot aquest transcurs de successos, Roxana descobreix que Cyrano era el que escrivia aquestes cartes tan romàntiques per a ella i no Cristhian. Per acabar, apareix Cyrano al seu llit de mort abraçat a Roxana i mor feliç ja que per fi aquesta al costat de la seva estimada. En definitiva, podem apreciar una introducció clara, un nus i un desenllaç dels fets.

¿Pots identificar el protagonista?

Si, en aquest conte apareixen 2 personatge principals clars i 2 personatge secundari. Són clarament identificables al ser representats amb rasgos molt característics, com pot ser el nas de Cyrano, o el vestit de Roxana.

¿Quin és el fet que altera la quotidianitat del protagonista?

El protagonista està enamorat de la seva cosina Roxana, però mai li va dir res sobre això. No obstant això, Roxana estava enamorada d'un altre home anomenat Christian, aquest al seu torn d'ella, però tampoc mostraven l'amor que sentien l'un per l'altre. Fins que un dia Cyrano que era molt enginyós i poeta va decidir ajudar a Christian a enamorar a Roxana escrivint poemes i ajudant-lo a declarar-se ja que era molt totxo al parlar.

 ¿Planteja correctament la seqüenciació narrativa?

Podem apreciar una presentació o introducció de la història, el desenvolupament on explica el transcurs dels successos i el desenllaç o final de la narració.

 ¿El text està ben integrat a la pàgina?

El text s’integra en la pàgina de forma precisa i correcta, al ubicar-se en alguns llocs, com pot ser el mig dels dibuixos, o en zones blanques que permiteixen apreciar el dibuix amb claredat. En tots els casos, el text és d’un color similar al dels dibuixos amb una caligrafía ordenada i bonica.

POSSIBILITAT D'ORALITZACIÓ DEL TEXT

¿Penses que és un bon text per a ser contat en veu alta?

Pensem que si és un bon text per llegir-lo en veu alta mostrant al seu torn les imatges per complementar el relat. Ja que presenta un text senzill i fàcil de comprendre per a nens i nenes d'educació primària.

¿La presència dels diàlegs fomenta la lectura en veu alta?

En general el diàleg en els contes si que fomenta la lectura en veu alta, ja que es poden repartir els personatges i fer una petita representació entre els alumnes i les alumnes de classe. O bé el narrador pot realitzar diferents veus per representar cada personatges i d'aquesta manera hipnotitzar el públic amb la lectura motivant i captant la seva atenció.

 ANÀLISI DE LA IL·LUSTRACIÓ

Anàlisi de les parts del text que s'han il·lustrat i de les que no: ¿la il·lustració repeteix el text, el reinterpreta o il·lustra els seus buits?

La il·lustració en cap cas repeteix el text. Segons ens pareix, el que fa es aportar matiços que el text no pot reflexar. Les diferents imatges ens donen informació tant sobre els entorns on es troben els personatges com sobre el seu món interior. A partir d’elles, més que comprendre la història, observem l’ambient que envolta els personatges i les emocions que els invadeixen en cada moment, així com alguns trets de la seua personalitat que amb paraules no es pot expressar.

¿Quines particularitats gràfiques i estilístiques presenten les il·lustracions?

Moltes imatges de la història mostren paisatges de l'època com pot ser, els carrers de la ciutat i el camp de batalla per exemple i d'altra banda, en diverses ocasions apareixen primers plans dels personatges ressaltant de manera exagerada les seves característiques principals com pot ser el nas exageradament gran de Cyrano o la bellesa i el vestit vermell brillant de Roxana.

¿Es pot reconèixer la influència d'algun moviment artístic?

Realista, expressionisme (foscor predomina uns elements sobre altres), estil modern, moviments artístics de les avantguardes.

¿Ofereixen una reproducció fidel de la realitat o responen a l'univers subjectiu de
l'il·lustrador?

Podem dir que es una mescla de la realitat i de l’univers subjetiu de la il·lustradora, Rebecca Dautremer. Veiem, d’una banda, que tant els escenaris com els personatges guarden una semblança clara amb la realitat. No obstant això, d’altra banda s’observen algunes peculiaritats que s’allunyen d’aquest realisme i aporten una visió subjectiva d’aquella que dibuixa. Ho podem veure especialment en els rostres dels personatges i en el tamany i les proporcions de les diferents coses.

 Anàlisi del tipus i descripció dels personatges: ¿els reinterpreta, els inventa o els repeteix?

Passa el mateix que amb la il·lustració de la realitat. Les imatges mostren allò que el text explica però van molt més enllà, i ens aporten característiques i parts de la personalitat que el text no ens permet conèixer. A més a més, com ja s’ha dit, ens obren la porta a descobrir el seu món emocional i l’actitud amb què afronten cadascuna de les situacions que narra la història.

¿Busca la complicitat del receptor reclamant-li la capacitat de relacionar la seua experiència personal amb la proposada per la imatge?

Generalment no, ja que les il·lustracions reflecten uns escenaris i una cultura que no s’observen a l’actualitat, sinó que pertanyen a l’època en la qual s’inspira la història. Tanmateix, potser ho intente a través de les experiències que viuen els personatges i les emocions que els provoquen, que ben bé es poden correspondre amb les d’una persona de qualsevol segle. Com tots sabem, l’amor i la mort són temes universals i atemporals que, d’una manera o d’una altra, deixen petjada en la vida de totes les persones.

Anàlisi del registre de la il·lustració: ¿s'ha mantingut de manera constant, varia respecte al del text?

El registre de la il·lustració es manté de forma constant al llarg de tota la història. Veiem que l’estil emprat per la il·lustradora no canvia amb el transcurs dels esdeveniments, potser perquè a través d’ell és capaç de completar de principi a fi tot allò que el text no pot transmetre sobre la narració.


 Selecció del punt de vista de cada imatge: ¿aporta contrastos dinàmics, el punt de vista és diferent en cada imatge o no varia?

Així com el registre emprat al llarg de la història no canvia, si que podem veure variacions en el punt de vista de cada imatge. La il·lustradora es posiciona més lluny i mostra plànols més complets quan vol reflectir les relacions entre personatges, l’esdevenir de situacions o plasmar els escenaris on es desenvolupen. En canvi, quan es centra en els personatges i en els seus sentiments, s’apropa a ells i fa ús de primers plànols.

 Anàlisi del moment del dia, de l'estació de l'any, del temps per donar una expressivitat de llum concreta: ¿hi ha llum o ombres, aporta nous significats, etc.?

Fa la sensació que els fets transcorren durant la tardor-hivern, ja que les imatges estan acolorides de tons pastel i suaus, a més podem apreciar que en la majoria d'imatges apareixen les núvols al cel.
En la majoria d'imatges no es pot apreciar la llum directa del sol, apareixen sobretot ombres. No obstant això hi ha una imatge on apareix Cyrano al seu llit de mort sota l'ombra i Roxana abraçant il·luminada pel sol. Aquest contrast entre sol i ombra podria significar la vida i la mort.


 Valoració general: ¿la imatge enriqueix el text amb nous significats? ¿No aporta res?¿Les imatges manifesten una coherència visual o presenta imatges inconnexes? ¿Hi ha una relació entre totes les il·lustracions o actuen com a obres aïllades?

Després aquest anàlisi profund de les il·lustracions, podem afirmar sense cap dubte que les imatges són imprescindibles perquè aquest llibre siga el que és. Les diferents imatges no només il·lustren el text, sinó que plenen la història, els escenaris, les situacions i els personatges d’infinits detalls i matisos que fan que l’experiència de llegir siga completament distinta a si només hi haguera text. A més a més, ens permeten conèixer alguns aspectes que acaben de donar sentit a la història perfeccionant-la. Aquestes il·lustracions guarden una gran coherència entre elles, ja que comparteixen un mateix estil i segueixen el fil de la història que es narra. Per tant, encara que mostren en ocasions diferents escenaris i personatges, es percep de forma clara una relació entre elles que aporta una gran coherència visual.

RELACIÓ IL·LUSTRACIÓ I TEXT: EL TERCER ELEMENT

¿Quin és el grau de complementarietat entre la il·lustració i el text? ¿Hi ha una concordança o l'un domina més que l'altre?

Pensem que hi ha una concordança entre text i dibuix: amb el text però sense la imatge es quedaria una història pobra i amb pocs matisos, i visualitzant tan sols la imatge no podem interpretar la trama de la història de forma clara i ens perdrem nombrosos detalls i aspectes de les situacions i els personatges. Per tant, podem dir que hi ha una relació directa entre imatge i que es necessiten mútuament, ja que ambdós articulen d’igual forma la història que es narra a les pàgines del llibre. A més a més, es pot observar amb facilitat que s’ha posat tanta cura en l’escriptura del text i el seu format com en la precisió i l’expressivitat de les il·lustracions, fet que mostra que tots dos tenen una importància clau en la comprensió i el gaudiment de la història.

DEBAT DELS ASSAJOS

Vam debatre a classe sobre certs temes d’interés, que cadascú va escollir. A continuació, vaig a reflexar les opinions de la gent en aquesta classe i més tard, donaré una petita opinió de certs temes que m’han cridat l’atenció, dels que es van comentar a classe.

El primer llibre que va sorgir a coalició va ser el llibre Matar Joan Fuster i altres històries, escrit per Francesc Bayarri. Aquest llibre va traure a debat la política i la violència que porta aquesta, ja que a Joan Fuster el van intentar assassinar posant dues bombes a la seua casa. Per això, pensant en aquesta violencia d’enrere, va sortir el tema de la violencia política, i la política de hui en dia. Es va parlar de la conflictivitat política actual, la violència que es genera a partir d’aquesta política, fa que que la gent tinga necessitat de votar per a intentar solucionar els problemes del país.

D’aquest tema crec que és necessari que la gent tinga els ideals polítics que prefereixca, i que parle del que pensa i opina sempre que ho necessite. 

El següent tema va sortir a partir del llibre de Dins del mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults, Pep Molist. Aquest llibre, que és el que vam portar el meu grup i jo, és el que pensem que té més relació amb la matèria. Aquest llibre, tracta de portar els contes infantils a la vida dels adults, i a ensenyar als adults a portar-los a classe, fora dels llibres tradicionals. Aquest llibre, al mateix temps, ens ensenya que hi ha moltes formes d'aconseguir informació, no només de llibres, i que ens tenim que preguntar quins llibres són els importants per a recomanar als nostres alumnes i per a proporcionar-los.

El següent llibre que recorde que va sortir a coalició va ser el Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster. La mestra va entregar el llibre a un company, i li va demanar que llegira una de les entrades en veu alta, que va ser en concret, la de La mort. En aquesta entrada, Fuster, que sap que la vida està sempre envoltant-nos, creu que la raó de la nostra vida és la mort, i que la mort és un error, si bé, no podem fer res per a no patir-la.

Fuster no sols parla de la mort, també de la violència, ja que diu que vivim en un món violent, ón no hi ha possiblitat de pau. Si bé, no només parla de coses males i roines, també parla de l’alegria, si bé, prompte diu que l’alegria passa de forma ràpida a la tristesa.

La següent obra la van comentar dos companys, i va ser l’obra de Karl Marx, el manifest comunista. Els companys van exposar la seua opinió del comunisme, parlant de com, si bé era un pensament que atraia i que tenia moltes coses bones, també era un poc impossible de portar-ho a la nostra societat. Parlaren de la lluita de classes i de la economia, dient que la classe obrera era sempre manipulada per la classe alta, fent que l’economia no fora favorable per als més pobres. Després, van llegir una part del manifest comunista actual, que busca el mateix que va buscar Karl Marx llavors, però en l’actualitat. I com vam comentar, el comunisme no sería viable en l’actualitat.

Per últim, i també parlant de Fuster, va sortir la legalització de la marihuana. Aquest debat va sorgir a favor de aquesta, i es va comentar el com, a Espanya, per exemple, la marihuana era legal només si era amb usos medicinals, o si bé, es produeix en casa i es consumeix a casa. El debat va donar opinions a favor i en contra, però, si fora per la meua opinió, crec que seria recomanable legalizarla.

Si ja es consumeix, que millor que regular-la per a que molta gent tinga un consum més regulat, es generen llocs de treball, i a més, paguen impostos per fer-la i consumir-la? Són més bé, beneficis tot.

viernes, 3 de mayo de 2019

TERTÚLIA LITERÀRIA

En una de les classes, vam posar en comú les obres literàries que cadascú va llegir, començant una tertúlia de cada llibre per a donar a la resta de companys més informació d’aquests, i també per a conèixer més les raons del perquè cadascú ha agafat el llibre que ha escollit. Es van fer petits resums del llibres i es van parlar dels punts més importants d’aquests.

A continuació mencionaré els  llibres que es van comentar, i els comentaris que es van fer.

La cinquena planta - Manuel Baixauli

Aquest llibre té com a tema principal a un home que sofreix una malaltia que fa que tinga que estar en un sanatori, per la raresa de la seua enfermetat. Per com els companys van parlar, el protagonista sent angustia, perquè no es pot mover del lloc, i és incapaç de fer coses per ell mateix. Tota la història ocurreix en un sanatori, ja que és el lloc on el protagonista fa la rehabilitació. Si bé, en el sanatori pot anar a on vol, i coneix a moltes persones, hi ha una planta que no està oberta al públic i ón ocorreixen moltes coses extranyes. Aquesta és la cinquena planta, de ahí el nom de la obra.

Els companys ens van explicar que el tema de la novel·la, la malaltia que pateix el protagonista, és en realitat una malaltia que va patir realment l’autor de l’obra, si bé, la història es totalmente inventada.

El tema principal, en el que tots els companys van estar d’acord, va ser que l’obra tracta de fer comprendre la por que pot sentir qualsevol persona quan es troba en una situació complicada, i tot el que aquesta persona tracta de fer per a superar-ho.

Gegant de gel - Joan Benesiu

Quan es va parlar d’aquest llibre a classe, els companys van dir que era molt complicat de llegir i d’explicar, ja que la història no era lineal, i que narraba, no el que feia el personatge, si no el que ell sentía en tot moment. Si bé, van aclarar que la història era interessant, ja que els personatges eren molt diferents, amb diferents pensaments i opinions sobre les coses, pero que tots anaven al mateix lloc, fugint de diferents coses. La curiositat del llibre era el com, sent tan diferents, tots es troben i comparteixen finalment coses entre ells.

Dones - Isabel-Clara Simó

Aquest llibre és el que em vaig llegir jo, i el que vaig comentar en clase junt al meu grup. Vam parlar de les diferents dones que hi havia al llibre, el com cadascuna vivia diferents vides i realitats, i el com cadascuna lluita per el que creu correcte o el que li agrada.

El tema més important i interessant d’aquest llibre és el com les dones són capaces de fer el mateix que els homes, lluitar i ser com elles volen.

El llibre és una successió de contes protagonitzats per diferents dones, i que tracten de diferents coses cadascun d'aquests.

Cróniques de la veritat oculta - Pere Calders

Els companys van narrar que aquest era un llibre de fantasia, ón podem trobar diferents elements sobrenaturals. És també un llibre amb un humor diferent, que tracta de parlar, al mateix temps, contradiccions en les conductes humanes, posant en evidencia moltes situacions que per a nosaltres pareixen comuns, pero que no tractem a la fi com a tal.

El companys van resumir, els pocs capítols que s’havien llegit, com una obra que et feia reflexionar molt.

El petit princep - Antoine de Saint-Exupéry

Aquest llibre, comunament conegut, ens relata la història d’un nen extraordinari que viatja coneixent diferents persones i animals, i que amb la trobada de tots aquests, aprèn una lliçó de vida diferent. Els temes que tracta són diferents, i no sempre precisos, i és poden adaptar a qualsevol etapa de la vida. Es un llibre que segons l’edat a la que es llisca, pot dir-te una cosa o una altra.

És un llibre que critica la societat, sobretot als adults, i crítica el com els adults han deixat d’imaginar, de creure i de tindre imaginació en temes que abans eren importants per a ells.

Les ratlles de la vida - Raquel Ricart Leal

Aquest llibre, del que no es va parlar massa a classe, tracta de diferents històries narrades per una mateixa familia, si bé, els personatges avancen amb l’edat, i trobem que els diferents narradors son de diferents generacions familiars.

Cada història narra el com la vida marca a cada persona d’una forma o una altra.

CLASSE A LA BIBLIOTECA


La pasada classe de formació literària la vam fer a la terrassa de la biblioteca, on ens vam sentar en un cercle i vam parlar dels llibres il·lustrats, comics, novel·les gràfiques o àlbum il·lustrat. Vam fer un petit resum i comentari de les obres que haviem escogit, i més tard, vam parlar dels escriptors que havien fet llibres com aquestos. La mestra ens va recomanar uns autors i uns llibres, i ens va deixar uns minuts per a trobar llibres d’aquests autors en la biblioteca. El resultat va ser molt favorable, i a continuació, mostre els llibres que vam agafar.



Cuentos por telefono - Gianni Rodari


Monet Nomade de la lumière - Efa - Rubio


Los surcos del azar. Diario de Ruta - Paco Roca



Que ve el llop! - Emile Jadoul


Qui soc jo? Primers jocs de fantasia - Gianni Rodari


Popeye - Elzie Crisler Segar



Revolting Rhymes - Roald Dahl's


The boys. Integral - Garth Ennis & Darick Robertson


Dins del mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults - Pep Molist


Dibujante ambulante - Paco Roca


La encrucijada - Paco Roca y Seguridad Social


Un conte embolicat - Gianni Rodari & Alesandro Sanna


La primavera de los árabes - Jean-Pierre Filiu & Cyrille Pomès


El libro de los por qué - Gianni Rodari



Los surcos del azar - Paco Roca


El juego de las cuatro esquinas - Gianni Rodari


Cyrano - Taï-Marc Le Thanh
 

El libro de los errores - Gianni Rodari

FAIG DE BOOKTUBER: DONES


Com a activitat interactiva, hem tingut que fer de booktubers per un día, en el meu cas, he fet aquesta activitat parlant del llibre de Isabel Clara-Simó, Dones. A continuació, en el enllaç que pose a continuació, parle d’aquest llibre, de les meues raons per a triar-lo i de la meua petita opinió.

https://www.youtube.com/watch?v=AQbICDn5THQ&feature=youtu.be

Obra de teatre: Rosegó el rodamón

A l’última sessió de classe vam interpretar i exposar unes obres de teatre, que en altre post, he valorat i comentat. En aquest post parla...