Cyrano Àlbum il·lustrat Taï-Marc Le Thanh
Fitxa de lectura
Títol: Cyrano
Autor/a: Taï - Marc Le Thanh
Ilustrador/a :Rébecca Dautremer
Editorial : Edelvives
Adaptació i Traducció: Taï - Marc Le Thanh
Lloc i Data de publicació : París, 09 Septembre 2005
Referència Bibliogràfica : LE THANH T.M., (2005), Cyrano; Illustrations de Rébecca DAUTREMER, Paris, Gautier - Languereau.
Obra Original : Cyrano de Bergerac (Edmond Rostand)
PARATEXTOS
¿Quin format presenta?
Àlbum il·lustrat.
¿Per què penses que s'ha triat aquesta mida?
Pel que respecta a l’opinió de grup, la utilització d’un àlbum il·lustrat per a contar la història de Cyrano, un dels personatges més rellevants de la literatura francesa, és realment idònia per a ajudar, per mitjà de la imatge, a llegir i entendre els missatges i les temàtiques diverses que presenta la novel·la.
¿Trobes que és l'adequada?
Sí, i per explicar el perquè cal destacar la literalitat, la seqüència històrica i l’antiguitat de l’obra que adapta aquest llibre Aquest llibre es tracta de l’adaptació de l’obra de teatre francesa; Cyrano de Bergerac, de l’autor Edmond Rostand. Sabent aquest fet, l’àlbum il·lustrat de Le Thanh i Dautremer engalipa al petit lector en la història per mitjà d’imatges de llocs i situacions, personatges i sentiments que originen diferents espais i ajudes a la imaginació infantil per a crear en el lector la secuencia i la història de l’obra de literatura cavalleresca del nostre país veí.
¿Col·labora el format amb la narració o en aquest cas no té tanta importància?
En aquest cas, les imatges completen el text, ja que és un llibre amb una narració senzilla i simple. Per eixe motiu, la imatge completa la història amb imatges tan representatives com el gran nas de Cyrano o la rosa de Roxanne símbols que representen als personatges principals i que donen suport al text durant tota la novel·la.
El títol, ¿ofereix una sinopsi o un indici clar del contingut o potser és més simbòlic?
El títol és el nom del protagonista principal.
¿La coberta i la contracoberta manifesten una sintonia? ¿Avancen informació del contingut interior?
La coberta i la contracoberta guarden una certa relació i anticipen el contingut del llibre, perquè en la coberta trobem una il·lustració dels dos protagonistes i en la contracoberta es troba l’inici de la història, on es presenta el fil que els uneix. A més a més, trobem en ambdues la mateixa tipografia i el mateix tipus de lletra, fet que atorga una certa unió i coherència.
¿I les guardes? ¿Com són? ¿Es relacionen amb la narració o tenen simplement una funció ornamental?
Les guardes tenen una funció ornamental, però al mateix temps es relacionen amb la narració d’una forma subtil i ingeniosa. Si ens fixem, descobrirem que l’estampat coincideix amb el de la roba que Cyrano porta al llarg de tota la història.
Un altre matís és el de la interactivitat, ¿és un àlbum en el qual apareixen solapes,relleus, etc.? ¿És necessari per a la comprensió de la història o és simplement un afegit estètic?
No té solapes ni relleus, però la mida de les il·lustracions i els detalls de la mateixes capten l'atenció del lector amb un sol cop de vista, ja que cada personatge és destacat per una característica concreta i els dibuixos expressen de manera extraordinària els seus sentiments.
¿Quina tipografia usa, tipus Helvètica o Times, majúscula etc?
La tipografía emprada Bernhard Mod B EF, una tipografía especial que no es fàcil de trobar en els programes que utilitzem de forma habitual. Als textos, s’empren tant les majúscules com les minúscules, seguint les normes ortog
gràfiques que regulen el seu ús.
¿Són importants els colors de les grafies?¿Presenta alguna consonància amb la història? ¿I amb la il·lustració?
Sí, els colors de les grafies són fonamentals, ja que tenen una relació directa amb la il·lustració que aporta a la sensació visual una gran harmonia. Aquests colors estan escollits de tal forma que destaquen sobre el fons però que són semblants als colors de les il·lustracions de les pàgines on es troben els textos corresponents. Per tant, podem dir que, més que amb la història, presenten una consonància amb les il·lustracions.
ANÀLISI DEL TEXT ESCRIT
Anàlisi del que diu el text i del que no diu: ¿quina relació té el text amb la imatge?
El text narra la vida de Cyrano, pero no descriu el seu entorn amb la precisió que té les imatges. Si bé, moltes vegades sí que té relació, o la imatge narra al mateix temps el que el text ens està dient.
¿És breu i concís?
Si, el llibre es caracteritza pel poc text que conté la història i el grau de precisió del mateix on el significat complet apareixen conjuntament amb les imatges del llibre.
¿Aconsegueix crear una narració clara i ordenada?
Els fets de la història transcorren de manera lògica i ordenada per a una major comprensió de la narració. Primer es presenta al personatge principal i les seves característiques destacables, tot seguit ens explica el seu problema, en el qual Cyrano està enamorat de la seva cosina Roxanne en secret.En aquest punt de la història es presenta a Roxana i les seves característiques i el problema que ella té. Roxana es troba bojament enamorada de Christian però no s'atreveix a dir-li res. Seguidament es presenta el personatge de Cristian i les seves característiques, explicant que el també estava enamorat de Roxanne, però no s'atrevia a declarar-se. Aquí és quan es produeix el canvi i Cyrano decideix ajudar a Cristhian amb els seus poemes i la seva retòrica per declarar-se a Roxana i així puguin viure feliços. Però no tot s'acaba aquí, apareix un nou personatge, que es troba molt enamorat de Roxana i sent gelosia per ells, llavors decideix enviar a Cyrano i Cristhian a la guerra. En tot aquest transcurs de successos, Roxana descobreix que Cyrano era el que escrivia aquestes cartes tan romàntiques per a ella i no Cristhian. Per acabar, apareix Cyrano al seu llit de mort abraçat a Roxana i mor feliç ja que per fi aquesta al costat de la seva estimada. En definitiva, podem apreciar una introducció clara, un nus i un desenllaç dels fets.
¿Pots identificar el protagonista?
Si, en aquest conte apareixen 2 personatge principals clars i 2 personatge secundari. Són clarament identificables al ser representats amb rasgos molt característics, com pot ser el nas de Cyrano, o el vestit de Roxana.
¿Quin és el fet que altera la quotidianitat del protagonista?
El protagonista està enamorat de la seva cosina Roxana, però mai li va dir res sobre això. No obstant això, Roxana estava enamorada d'un altre home anomenat Christian, aquest al seu torn d'ella, però tampoc mostraven l'amor que sentien l'un per l'altre. Fins que un dia Cyrano que era molt enginyós i poeta va decidir ajudar a Christian a enamorar a Roxana escrivint poemes i ajudant-lo a declarar-se ja que era molt totxo al parlar.
¿Planteja correctament la seqüenciació narrativa?
Podem apreciar una presentació o introducció de la història, el desenvolupament on explica el transcurs dels successos i el desenllaç o final de la narració.
¿El text està ben integrat a la pàgina?
El text s’integra en la pàgina de forma precisa i correcta, al ubicar-se en alguns llocs, com pot ser el mig dels dibuixos, o en zones blanques que permiteixen apreciar el dibuix amb claredat. En tots els casos, el text és d’un color similar al dels dibuixos amb una caligrafía ordenada i bonica.
POSSIBILITAT D'ORALITZACIÓ DEL TEXT
¿Penses que és un bon text per a ser contat en veu alta?
Pensem que si és un bon text per llegir-lo en veu alta mostrant al seu torn les imatges per complementar el relat. Ja que presenta un text senzill i fàcil de comprendre per a nens i nenes d'educació primària.
¿La presència dels diàlegs fomenta la lectura en veu alta?
En general el diàleg en els contes si que fomenta la lectura en veu alta, ja que es poden repartir els personatges i fer una petita representació entre els alumnes i les alumnes de classe. O bé el narrador pot realitzar diferents veus per representar cada personatges i d'aquesta manera hipnotitzar el públic amb la lectura motivant i captant la seva atenció.
ANÀLISI DE LA IL·LUSTRACIÓ
Anàlisi de les parts del text que s'han il·lustrat i de les que no: ¿la il·lustració repeteix el text, el reinterpreta o il·lustra els seus buits?
La il·lustració en cap cas repeteix el text. Segons ens pareix, el que fa es aportar matiços que el text no pot reflexar. Les diferents imatges ens donen informació tant sobre els entorns on es troben els personatges com sobre el seu món interior. A partir d’elles, més que comprendre la història, observem l’ambient que envolta els personatges i les emocions que els invadeixen en cada moment, així com alguns trets de la seua personalitat que amb paraules no es pot expressar.
¿Quines particularitats gràfiques i estilístiques presenten les il·lustracions?
Moltes imatges de la història mostren paisatges de l'època com pot ser, els carrers de la ciutat i el camp de batalla per exemple i d'altra banda, en diverses ocasions apareixen primers plans dels personatges ressaltant de manera exagerada les seves característiques principals com pot ser el nas exageradament gran de Cyrano o la bellesa i el vestit vermell brillant de Roxana.
¿Es pot reconèixer la influència d'algun moviment artístic?
Realista, expressionisme (foscor predomina uns elements sobre altres), estil modern, moviments artístics de les avantguardes.
¿Ofereixen una reproducció fidel de la realitat o responen a l'univers subjectiu de
l'il·lustrador?
Podem dir que es una mescla de la realitat i de l’univers subjetiu de la il·lustradora, Rebecca Dautremer. Veiem, d’una banda, que tant els escenaris com els personatges guarden una semblança clara amb la realitat. No obstant això, d’altra banda s’observen algunes peculiaritats que s’allunyen d’aquest realisme i aporten una visió subjectiva d’aquella que dibuixa. Ho podem veure especialment en els rostres dels personatges i en el tamany i les proporcions de les diferents coses.
Anàlisi del tipus i descripció dels personatges: ¿els reinterpreta, els inventa o els repeteix?
Passa el mateix que amb la il·lustració de la realitat. Les imatges mostren allò que el text explica però van molt més enllà, i ens aporten característiques i parts de la personalitat que el text no ens permet conèixer. A més a més, com ja s’ha dit, ens obren la porta a descobrir el seu món emocional i l’actitud amb què afronten cadascuna de les situacions que narra la història.
¿Busca la complicitat del receptor reclamant-li la capacitat de relacionar la seua experiència personal amb la proposada per la imatge?
Generalment no, ja que les il·lustracions reflecten uns escenaris i una cultura que no s’observen a l’actualitat, sinó que pertanyen a l’època en la qual s’inspira la història. Tanmateix, potser ho intente a través de les experiències que viuen els personatges i les emocions que els provoquen, que ben bé es poden correspondre amb les d’una persona de qualsevol segle. Com tots sabem, l’amor i la mort són temes universals i atemporals que, d’una manera o d’una altra, deixen petjada en la vida de totes les persones.
Anàlisi del registre de la il·lustració: ¿s'ha mantingut de manera constant, varia respecte al del text?
El registre de la il·lustració es manté de forma constant al llarg de tota la història. Veiem que l’estil emprat per la il·lustradora no canvia amb el transcurs dels esdeveniments, potser perquè a través d’ell és capaç de completar de principi a fi tot allò que el text no pot transmetre sobre la narració.
Selecció del punt de vista de cada imatge: ¿aporta contrastos dinàmics, el punt de vista és diferent en cada imatge o no varia?
Així com el registre emprat al llarg de la història no canvia, si que podem veure variacions en el punt de vista de cada imatge. La il·lustradora es posiciona més lluny i mostra plànols més complets quan vol reflectir les relacions entre personatges, l’esdevenir de situacions o plasmar els escenaris on es desenvolupen. En canvi, quan es centra en els personatges i en els seus sentiments, s’apropa a ells i fa ús de primers plànols.
Anàlisi del moment del dia, de l'estació de l'any, del temps per donar una expressivitat de llum concreta: ¿hi ha llum o ombres, aporta nous significats, etc.?
Fa la sensació que els fets transcorren durant la tardor-hivern, ja que les imatges estan acolorides de tons pastel i suaus, a més podem apreciar que en la majoria d'imatges apareixen les núvols al cel.
En la majoria d'imatges no es pot apreciar la llum directa del sol, apareixen sobretot ombres. No obstant això hi ha una imatge on apareix Cyrano al seu llit de mort sota l'ombra i Roxana abraçant il·luminada pel sol. Aquest contrast entre sol i ombra podria significar la vida i la mort.
Valoració general: ¿la imatge enriqueix el text amb nous significats? ¿No aporta res?¿Les imatges manifesten una coherència visual o presenta imatges inconnexes? ¿Hi ha una relació entre totes les il·lustracions o actuen com a obres aïllades?
Després aquest anàlisi profund de les il·lustracions, podem afirmar sense cap dubte que les imatges són imprescindibles perquè aquest llibre siga el que és. Les diferents imatges no només il·lustren el text, sinó que plenen la història, els escenaris, les situacions i els personatges d’infinits detalls i matisos que fan que l’experiència de llegir siga completament distinta a si només hi haguera text. A més a més, ens permeten conèixer alguns aspectes que acaben de donar sentit a la història perfeccionant-la. Aquestes il·lustracions guarden una gran coherència entre elles, ja que comparteixen un mateix estil i segueixen el fil de la història que es narra. Per tant, encara que mostren en ocasions diferents escenaris i personatges, es percep de forma clara una relació entre elles que aporta una gran coherència visual.
RELACIÓ IL·LUSTRACIÓ I TEXT: EL TERCER ELEMENT
¿Quin és el grau de complementarietat entre la il·lustració i el text? ¿Hi ha una concordança o l'un domina més que l'altre?
Pensem que hi ha una concordança entre text i dibuix: amb el text però sense la imatge es quedaria una història pobra i amb pocs matisos, i visualitzant tan sols la imatge no podem interpretar la trama de la història de forma clara i ens perdrem nombrosos detalls i aspectes de les situacions i els personatges. Per tant, podem dir que hi ha una relació directa entre imatge i que es necessiten mútuament, ja que ambdós articulen d’igual forma la història que es narra a les pàgines del llibre. A més a més, es pot observar amb facilitat que s’ha posat tanta cura en l’escriptura del text i el seu format com en la precisió i l’expressivitat de les il·lustracions, fet que mostra que tots dos tenen una importància clau en la comprensió i el gaudiment de la història.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Obra de teatre: Rosegó el rodamón
A l’última sessió de classe vam interpretar i exposar unes obres de teatre, que en altre post, he valorat i comentat. En aquest post parla...
-
EL DRAC DEL PATRIARCA Quan pense en una història, en una història antiga, contada per algú pròxim...
-
A l’última sessió de classe vam interpretar i exposar unes obres de teatre, que en altre post, he valorat i comentat. En aquest post parla...
-
Vaig a parlar, en aquesta entrada, del assagistes valencians més importants, que han escrit obres meravelloses en la seua llengua, i que ar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario