Gèneres narratius: Criteris de classificació

GÈNERES NARRATIUS

Una novel·la o conte pot combinar almenys 3 tipus de gèneres, segons les característiques que presente. Indica quines són aquestes característiques comunes en els gèneres següents i la diferència que hi ha entre ells. Posa algun exemple de conte o novel·la que represente cada gènere

a. Segon els sentiments que provoquen. Tenint en compte la reacciò del lector:

1. Comèdia o humor: Quan predomina la alegría o la diversió.

Per exemple: Ací no paga ni Déu de Darío Fo

2. Tragèdia: els protagonistes són il·lustres i es veuen enfrontats de manera misteriosa, invencible i inevitable, a causa d'un error fatal o condició de caràcter contra un destí fatal o els déus, generant un conflicte el final és irremeiablement trista: la destrucció de l'heroi protagonista, qui mor o embogeix.

Per exemple: Romeo i Julieta, William Shakespeare; Hamlet, William Shakespeare.

3. Drama: Obra de teatre o a la pel·lícula que inclou una majoria de situacions que són tenses i conflictives.

Per exemple: Fuente ovejuna de Lope de Vega; El sol también es una estrella, Nicole Yoon

4. Melodrama: Quan té una part dramàtica i una part divertida, es pateix pero té un final feliç.

Per exemple: Edipo rey, Sófocles


b. El criteri de classificació comú és segons la referencia a la realitat.

5. Realista: es tracta de successos que podrien ocórrer en la vida real.

Per exemple: Com ser una dona i no morir en el intent de Carmen Rico Godoy.

6. Fantàstic: pot ser que tot ocórrega en la realitat, però hi ha un element fantàstic.

Per exemple: La sombra de l’aigua de Andrea Camilleri; El llibre dels ésser fantàstics de catalunya, Albert Alforcea.

7. Meravellosos: tot el que ocorre és basa en un món meravellós.

Per exemple: Alicia en el món de les meravelles de Lewis Carroll.

8. Extraordinaris: estrany que ocórrega en la realitat, però no és del tot fantastic, se n’ix del que hi és normal.

Per exemple: Cròniques de la veritat oculta de Pere Caldés.

9. De misteri: imaginem que hi ha una cosa fantàstica que podria ocórrer en la realitat (és imaginació).

Per exemple: 10 negrets d’Agatha Christie


c. Segons el tema.

10. Terror: l’aspecte que destaca és la por que dona l’obra, el que no es coneix.

   Per exemple: IT de Stephen King.

11. Ciència-ficció: presenten l'efecte o les repercussions d'avenços científics i tecnològics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.

   Per exemple: Frankenstein de Mary Shelley ; Harry Potter, J. K. Rowling;Los juegos del hambre, Suzanne Collins

12. Policial: mundo profesional del crimen.

   Per exemple: Assassinat en el Orient Express d’Agatha Christie.

13. Negre: carácter oscuro de los ambientes en que transcurre.

   Per exemple: La forma de l’aiga d’Andrea Camilleri.

14. Sentimental: posee temática amorosa, frecuentemente dentro de las leyes del llamado amor cortés.

   Per exemple: Bon dia, princesa de Blue Jeans; Cançons per a Paula de Blue Jeans.

15. Històrica: sitúa en un momento histórico concreto y los acontecimientos históricos reales suelen tener cierta relevancia en el desarrollo del argumento.

   Per exemple: 100 anys de Soledat de Gabriel García Márquez; Els pilars de la terra, Ken Follet.

16. Adventures: narra els viatges, el misteri i el risc.

   Per exemple: Viatge al centre de la Terra de Julio Verne .

17. Erotisme: Per a adults.

   Per exemple: 50 sombres de Grey de E. L James .

18. Altres:

   Per exemple: Rimes i llegendes de Gustavo Adolfo Bécquer.

Preguntes sobre els articles. Tema 1

1. Què es pot aconseguir llegint?

Conèixer millor als altres, ja que totes les històries ens conten vessants de la personalitat, que ens ajuden a apreciar als altres. Per tant, la lectura ens ajuda a comprendre als demés.

Per a mantenir la soledat lluny. Es conegut que amb un llibre, sempre tindràs un amic, i no estaràs sol mai. O, si bé, que la lectura és un signe de llibertat. Llegir el que vols, quan vols i com vols. Ens anima a ser llibres, a ser autònoms, a fer el que volem quan volem.
Ens ajuda a conèixer, a aprendre noves coses. És com una finestra cap al coneixement, que podem obrir quan volem, i que sempre estarà ahi per a ensenyar-nos. Ens ajuda a pensar de forma col·lectiva, no només en singular. A tindre una visió més plural. Per això, tots deuriem ser lectors, i es tendría que fomentar que el futur fora amb una base lectora, que tot el món fora lector.

Desenvolupa la nostra creativitat. No ens fa únicament més savis, si no que també ens ajuda a aprendre de nosaltres mateixos, i a crear de forma autónoma.




2. Com es pot practicar la bona lectura?

Per a practicar la bona lectura es deuria de deixar a l'abast dels xiquets els llibres, i que ells, per voluntat pròpia, escolliren els que prefereixen, i que lligeren com volgueren, ja siga per parts, només fins a la meitat d'un llibre... Es té que associar el moment de la lectura amb un moment agradable, un ambient i moment que els xiquets associen de forma positiva amb la lectura, fent que siga tan divertida i interessant com si fora un joc o un programa de televisió. Té que ser una tasca plaent, no obligatoria, que es practique amb regularitat i amb ganes. Que siga una activitat que es puga fer en solitari o en companyia, preferiblement amb els pares o familiars, o amb amics, per a que sempre s'associe que la lectura no es una activitat solitaria, si no que pot ser com els xiquets i xiquetes vulguen.


3. Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?

Ana Díaz-Plaja proposa cinc passos o aspectes que el docent o els pares tenen que tindre en compte per a definir quins llibres son més adequats per als xiquets i xiquetes de segons quines edats:

- Conèixer als xiquets i xiquetes a les que se vol recomanar els llibres, per a comprendre els seus gustos i interessos. Per les seues necessitats.

- Tindre a l'abast molts llibres i estils per a l'hora de recomanar, poder donar opcions a tots els xiquets, a més de tindre així una concepció del que és més oportú per als xiquets.

- Seguir el plan de foment lector i crear, al mateix temps, un itinerari que puga desenvolupar la capacitat lectora dels alumnes de forma autònoma.

- Evitar les simplificacions dels clàssics, coneguent els clàssics i els gustos dels alumnes i les alumnes, evitar adaptacions que no els ajuden a llegir millor només per què es valore que siga més senzill per a ells.

- No fomentar la lectura com una activitat individual, si no que es tracte de forma col·lectiva, llegint en grup, en parelles, fent tertúlies, tractant els llibres amb tota la classe...


4. En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?

La literatura infantil i la literatura juvenil no son literatures inferiors o de baixa qualitat, tot el contrari, es literatura del mateix mode que ho es la literatura d'adults. Per això, comparteixen les mateixes característiques. La major diferència, és que quan es diu que es literatura infantil o juvenil, s'associa amb una literatura orientada només per a xiquets, quan això no és exactament el seu propòsit. Altres, diuen que la literatura juvenil i infantil són les obres que els xiquets fan seues. La literatura infantil i juvenil, moltes vegades, necessita d'un intermediari per a que arribe al lector, mentres que la literatura d'adults no necessita intermediaris. Per això, la literatura d'adults la eligen els propis lectors, mentres que la literatura infantil la eligen els intermediaris.

Emili Teixidor, ante el análisis de les diferencies entre aquestes dues literatures, opina, que la literatura infantil i juvenil s'ha fet per a que l'esforç de llegir siga mínim, i per tant, perdrà l'essència de la verdadera literatura. La literatura es plantea com una facilitat per a complaure als lectors, i no com a una tradició cultural. De tal forma, alejem als xiquets i als joves de la literatura sense adonar-nos.


5. Quina peculiaritat té el lector infantil?

El lector infantil té poques peculiaritats, en realitat. Les seues peculiaritats deriven, en realitat, del seu nivell cognitiu i de la seua experiència vital. Té gustos molt diversos, tants com els lectors adults, però, en canvi, no comprenen moltes de les paraules que hi ha en els llibres, i tampoc tenen coneixements previs que els permitisca associar amb les lectures.


6. Què els agrada més llegir als xiquets?

Alguns autors i crítics pensen que els xiquets tenen gustos totalment diferents al dels adults, mentres que altres, pensen tot el contrari. Tampoc es pot dir que tots els xiquets gaudeixen llegint els mateixos llibres, ja que cadascú té gustos diferents i peculiars. El gust del xiquet és molt variat, i només té com a límit la seua limitació per a comprendre algunes paraules d'alguns llibres.


7. La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?

No, no té que tindre aquesta finalitat. La finalitat de la literatura infantil, en realitat, és la de entretindre, com la literatura adulta. Sí que és veritat que els llibres de xiquets tendrían que llegir tenen que contindre uns continguts apropiats, que no fomenten males conductes ni comportaments inadequats, però, no té com a finalitat educar o ensenyar res als xiquets.


8. Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura?

Segons Julian Barners, la auténtica literatura tracta la veritat psicológica. Tracta de la realitat emocional, social. Tracta de com els lectors comprenen la lectura, els sentiments que el lector desenvolupen segons lligen.


9. S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?

Segons C.S Lewis, és convenient i necessari que es proteja als xiquets del terrors nocturns, però, no de la vida. No veu convenient ni necessari que als xiquets se les proteja d'aquesta manera tan exagerada, i que tenen que viure, poc a poc, i comprendre que la vida no es perfecta i té les seues imperfeccions, que hi ha vegades on la vida trau la mort i la sang, i que per tant, els xiquets tenen que comprendre això. Per el que a mi em correspon, crec que és necessari que els xiquets comprendan poc a poc, mediant la literatura, que la vida no és sempre tan bonica com els contes de fades, i que no sempre hi ha un príncep que acaba amb el dragó i salva al poble.



10. Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?

L'animació lectora son totes aquelles activitats i actuacions que es realitzen per a que en un centre o una instituciò, es fomente la lectura, es fomente el amor per la literatura. Per a que l'animació lectora puga funcionar en els centres, els adults, que són els referents per als xiquets, animen als xiquets a llegir sense obligar i respectant sempre els gustos dels xiquets. També, hi ha que plantejar la lectura com una activitat divertida i plaentera.

Aquesta modalitat està cada vegada més en el punt de mira dels centres.


11. Com s’adquireix la competència literària?

La competència literària, no és exactament la competència lectora, ja que és una habilitat per a aconseguir desenvolupar e interpretar correctament un text literari. Per això, engloba la competència lectora, i altres característiques, com els coneixements i les habilitats, que permeten que siga més senzill adquirir aquesta competencia. Hi ha que desenvolupar aquestes habilitats i aquests coneixements. El xiquet no té únicament que saber llegir, té que saber analitzar, valorar... que assoleixen les estructures discursives, que comprenen els recursos estilístics i també la tradició literària. És necessari que la literatura no siga només llegir, sino que siga comprendre i veure que hi ha molt més darrere.


12.  Quina diferència hi ha entre els contes de fades, els mitològics i les faules?

Contes de fades: finalitat de transmetre un missatge, els protagonistes són fades o éssers fantàstics....
Faules: Finalitat és transmetre un missatge, protagonistes són animals.
Mitológics: els protagonistes són herois, tenen unes característiques impressionants, i poden superar qualsevol obstacle.


13. En què es diferencien les versions dels contes de Grimm de les de Perrault?

Les versions dels contes de Grimm tenen modificacions que busquen adaptar les històries als nous valors, acceptats per la societat, i per tant, adapten totes les parts macabres i desagradables dels contes de Perrault. Per altra banda, Perrault mostra en les seues versions un gran realisme de la vida, amb la crueltat que té la realitat, sense ocultar res. Per això, les versions de Perrault són més crudes, mentres que les de Grimm, traten de apropar-se més al gust de la ciudadania.


14. Quines preguntes ens ajuden a respondre els contes i com? Poseu exemples d’alguns contes.

Els contes sempre ens ajuden a respondre qüestions de la vida i també, questions més personals. Els contes, que sempre han estat relacionats amb els xiquets, en realitat, tenen una visió de la realitat, de la vida, que tot el món pot observar i comprendre gràcies a ells. Hi ha molts contes que contesten preguntes importants, com el conte de la Caputxeta vermella, que ens explica, mitjançant un simbolisme, que hi ha sempre que seguir el camí correcte i no aturar-nos a agafar flors, ja que en qualsevol moment, pots trobar-te amb un perill. O com el conte d'Els tres porquets, que ens explica que si tens molta paciència i fas el teu treball amb ganes, per moltes coses que ocorreguen, sempre es veurà el treball que està ben fet. Els contes, sempre, i per a sempre, ens responderán a preguntes que pot ser, inclús, no ens havíem plantejat fins a aquell moment.

TASCA SOBRE ELS CONTES INFANTILS

• On van els globus que se’ls escapen als infants?

Segons el curt d'uns animadors francesos, els globus que s'escapen als xiquets van a parar a un sostre, que pot tindre diferents interpretacions. Una d'elles podria ser que simbolitza el fi de l'Univers. Però a nosaltres ens agrada pensar que fa referència al fi de la imaginació dels xiquets, que no poden imaginar que hi ha més enllà d'allò que coneixen perquè ho han llegit o els ho han explicat (ietis, pardals, núvols, avions, astronautes, meteorits, nebuloses...). No obstant això, sabem que en realitat els globus no superen els 1000 metres d'altura, on comencen a perdre heli o rebenten a causa de la diferència de pressió.

• Com són els contes infinits?

Són contes que es lligen doblegant-los i desdoblegant-los, per un costat i per l'altre, per damunt i per davall. Podríem dir que el seu origen es troba a la papiroflèxia. Després de fer un cert nombre de plecs arribes de nou al principi, motiu pel qual es tracta d'un conte infinit, perquè si no pares de doblegar la història no acaba mai.

• Trieu un conte online que us semble adequat per explicar-lo a classe i justifiqueu-ho.

Hem triat el conte online de "La dama de la montaña", perquè ens ha paregut un conte molt bonic amb una trama entretinguda en el qual tots els personatges acaben ajudant a la dama de la muntanya per tal que no tinga fred. Pensem que es tracta d'un conte adequat per a xiquets de curta edat, perquè les il·lustracions són molt atractives, utilitza un llenguatge senzill, apareixen personatges coneguts pels infants i empra un recurs molt agradable i interessant per a d'ells: la repetició.

• Què li passa al petit globus vermell? Descobriu-ho en Dibuixa’m un conte.

El globus pateix una metamorfosi. Després de ser unflat per un xiquet, es transforma primer en poma, aquesta es torna papallona i la papallona esdevé una flor. Finalment, aquesta flor es converteix en un paraigua que protegeix al mateix nen que unfla el globus al començament de la història.

LLIBRE QUE VULL LLEGIR - RESSENYA

Com a segona activitat del curs, he d'escollir un llibre, dels que els professors han recomanat, i en cas de que cap d'aquests m’agrade o em cride l’atenció, un dels que jo preferisca. Jo, personalment, he escollit un dels que els professors han recomanat.

Dones.

Un títol, una paraula. Solitaria i concisa, crida l’atenció per la seua simplicitat. Dones. Per què dones? És un llibre escrit per dones? És un llibre escrit per a dones?

Dones. Crida l’atenció.

Així que vaig escollir aquest llibre, primer, per el títol. Perquè sóc una dona. Perquè pot ser no m’agrade al finalitzar, però, per ara, dones significa molt per a mi.

Per això, en quant he pogut llegir el capítol que els professors han pujat per a escogir, m’he enamorat. Pot ser que siga tot perquè m’he enamorat del títol. Pot ser siga per com està tot narrat, tan divertit, tan seriós al mateix temps. Una narració curta que diu més de l’actualitat que molts diaris.

Dones. Ara, té sentit. Dones, perquè és un llibre per a dones, que parla de dones, que narra la realitat de les dones. Dones, i ja.

Per això, i sense donar més voltes, he escollit aquest llibre com a futura lectura. Perquè el títol em va cridar l’atenció; perquè el que he llegit per ara, m’ha agradat. Dones, d’Isabel-Clara Simó, és el llibre que em vaig a llegir, el que m’ha cridat més l’atenció i el que espere que no em defraude.

I si, pense que potser que les dones d’ara actuarien d’aquesta manera. La veritat, les dones actuaren de moltes formes, per que hi ha dones que tenen més força al principi i que no intentarien retindre el que ja no es seu, i dones, que per una cosa o altra, intentarien fer com la protagonista, i retindre l’amor amb diverses tècniques. D’una forma o altra, això és el que vull veure. El com actúen, el que fan, el com l’amor o el que siga, fa que les dones mostren com son per si mateixes. Dones, independents, fortes.

Dones. 


RESSENYA DE DONES:

El llibre que vaig escollir per a llegir en clase com a obra narrativa va ser l’obra de Clara-Simó, Dones. Aquest llibre em va atraure per el seu títol i per la lectura del primer capítol. Vaig assumir una idea sobre aquest llibre, que si bé, després no es va complir, i crec que per això, aquest llibre m’ha agradat més del que creia.

Dones és un llibre de contes que narra diferents històries de diferents dones, cadascuna d’aquestes amb una personalitat diferent. Trobem, al llarg del llibre, que no totes les dones son fortes o independents, i tampoc son delicades i dedicades als seus homes.

Trobem dones fortes, trobem dones dèbils pero que saben com lluitar per allò que desitgen, trobem dones independents, i dones que basen la seua història en un home.

El llibre que jo esperava era una narració de contes que sempre posara a la dona com un model a seguir, com un exemple del que es ser independent, fort i valent. M’esperaba dones que lluitaren per els seus fills, per els seus drets i per el que creuen.

Però, vaig trobar dones que no podien soportar als seus fills. Dones que deixaven que els marits controlaren el gast que hi havia a casa, dones que no tenien por de enamorar-se d’homes casats o de nuvis de companyes.

Aquest llibre ha sigut una sorpresa per a mi, ja que ha narrat coses que m’esperava, però sobretot, perquè ha narrat en moltes ocasions el com realment actuen i son les dones de la vida real.

PRESENTACIÓ

Bon dia a tots i a totes. El meu nom es Anabel, i aquest curs estic com a estudiant en la assignatura de Magisteri, Formació Literària per a mestres. En primer lloc, vaig naixer a Torrent, un poble que actualment, és més ciutat que poble. Per influencia de la meua família, parle en Castellà sempre, tant a casa com amb els meus amics. Tinc un germà major, amb el que parle en Anglès i, amics amb els que també hable en Anglès perquè són d'altres països. A part del Castellà i l'Anglès, que són les meues dos primeres llengües, també sé un poquet de Coreà, el suficient per a entendre una conversa bàsica. I per suposat, se un poc de Català, que és la llengua que estic utilitzant ara. 

M'agrada llegir molt, sempre tinc un llibre a la motxilla, i tinc una llista de llibres per a llegir en el móvil. Per això, pense que aquesta assignatura va a ser molt interessant ja que va a fomentar el que ja m'agrada, llegir.

QÜESTIONARI SOBRE HÀBITS DE LECTURA I ESCRIPTURA

1. Acostumes a llegir premsa periòdica i participes en xarxes socials? Quins diaris, revistes, xarxes o webs consultes més freqüentment? En quina llengua?

A vegades llig un poc el periòdic, però si tingués que escollir d'un, seria el Marca, perquè normalment no m'agraden les notícies, ja que sempre són de polítics i de problemes ni puc solucionar, ni m'interessen. Tinc diverses xarxes socials, però no les utilitze a penes. La xarxa que més visite és Tumblr, on puc trobar històries en Anglès per a llegir, i el diari que més llig és el Marca. La llengua que més utilitze per a llegir es l'Anglès, ja que m'ajuda a no perdre esa llengua que en algun moment, m'agradaria que fora la meua primera llengua. 

2. Amb quina freqüència acostumes a llegir llibres? Quin és el darrer llibre que has llegit? Digital o en paper?

Llig tots els dies, o almenys, o intente. El darrer llibre que m'he llegit ha sigut IT, de Stephen King, una obra molt extensa però que ha sigut curta per la intensitat de la història. He tingut la sort de llegir-lo en paper, i ara he començat amb un altre, que s'anomena De Seúl al Cielo, i que actualment m'està agradant moltíssim. També tinc la sort de que estiga en paper, ja que és com més m'agrada llegir, si bé, també llig molt en digital. 

3. Quin gènere (o gèneres) literari t’interessa més: narrativa en general, narrativa de gènere (ciència-ficció, aventures, terror...), poesia, teatre, assaig, història, divulgació científica...? Per què?

M'agrada moltíssim la narrativa. Sempre llig narrativa, i si pot ser, m'agrada que no siga d'un gènere només. M'agrada també molt la poesia, i tinc alguns llibres, pero com és molt difícil trobar llibres d'aquest tipus, llig només els que ja en son de coneguts. No acostume a llegir llibres d'història, ja que mai m'han agradat del tot. Si bé, no em tanque a l'opció de llegir més aquests llibres en algun moment de la meua vida. No llig llibres o textos de divulgació científica, i ni tan sols sé ben bé de que tracten. M'agraden els llibres que tracten del espai i dels astres, però, no investigue molt sobre això ja que no tinc molt de temps i és complicat trobar allò que de veres t'interessa. 
M'agraden molts gèneres, por no dir tots, ja que pense que tots et poden aportar una cosa nova. Si bé, dir que la narrativa és el meu estil preferit seria el més correcte, ja que és d'aquest gènere d'on més llibres he llegit i dels que més records en tinc. 

4. Quina és la lectura (o lectures) de la qual guardes millor record? Per què?

Quan pense en bons records, pense en llibres que t'hajen fet somriure o riure o inclús plorar. Aquests llibres són els que de veres mereixen el teu temps, els que són els llibres que tot el món hauria de llegir. Quan pense en llibres d'aquest tipus, pense en El deu negrets D'Agatha Christie. Un llibre curt però ple d'emocions, de situacions que fan que volguera saber més i més. 
També pense en el clàssic, Alicia en el País de les Meravelles, de Lewis Carrol. Un llibre que m'ha fet riure i emocionar-me com si fora una nena de 8 anys. Com si sempre fora aquell llibre al que pots recórrer quan no saps que fer. 
O aquell llibre que va arribar a les meues mans per recomanació, i que em va agradar tant que vaig voler tindre totes les històries guardades en un quadern per a sempre. Contes per a pensar, de Jorge Bucay. Un recull de contes que em van fer sentir com cap altre llibre mai ha fet. Un llibre ple d'emocions i de personatges que passen per les pàgines como si no foren personatges, ni paraules. Un llibre que tot el món deuria llegir. 
Tinc també molt bons records de llibres que han estat amb mi en moments importants de la meua vida. 
Le petit prince, escrit per Antoine de Saint-Exupéry, llibre que tot el món coneix, i que ha viatjar amb mi sempre, des de que era una nena petita que a penes sabia llegir, fins ara, als 19 anys, quan el meu germà m'he el va regalar en físic, per a que poguera llegir-ho mil i una vegades, per a que poguera recitar totes les cites que jo volguera sense tindre que buscar-les. Perquè és el llibre que em recorda al meu germà, i per això, ja és important.
Ulls blaus en Kabul, d'Anabel Botella. Perquè va ser el primer llibre que en va sentir emocions de debò, perque va ser un llibre que em va fer adonar-me de que els llibres, a vegades, no només contaven històries. Perquè va ser una lectura com qualsevol altra, però ho va canviar tot. 
La lladre de llibres, de Markus Zusak. El llibre que et fa plorar sempre. El llibre que et fa comprendre que la vida no té només un punt de vista. El llibre que et mostra que no tots els finals son feliços, ni tan sols, són finals. El llibre per excel·lència, que si tens temps has de llegir, i si no, també. 
I molts molts més, tants, que si seguira escrivint, no m'aturaria mai. 

5. Quin és el teu autor preferit (o preferits)? Per què?

M'agrada llegir a Maggie Stiefvater, ja que els seus llibre em transmiteixen pau, em transmiteixen calidesa, com si foren braços que donen tranquil·litat quan més ho necessites. 
M'agrada molt John Green, perquè sempre escriu llibres amb els que puc refugiar-me. Llibres que descriuen sentiments, més que històries. 
Sempre llegiria a Stephen King. Perquè les seues històries tenen més que només por, o sang, o mort. Perquè té cor. 
I, com no podia ser diferent, tinc que dir a un autor clàssic. Però, per avui, vaig a dir a dos. William Shakespeare. Els seus llibres ho han sigut tot per a mi. Històries que et transporten a un temps diferent, que fan que oblides qui ets. 
I Edgar Allan Poe. Perquè si. Perquè va ser el meu autor preferit quan era petita, i sempre va a ser molt important per a mi. Perquè les seus obres es art fet paraules. 

6. Quin tipus d’escrits redactes amb major freqüència: correus, articles, diari...?

M'agrada escriure històries. Llibres, com sempre dic, entre rises, però que mai terminen, perquè sempre escric un nou abans d'acabar l'anterior. La meua primera història la vaig escriure en una màquina d'escriure, amb la que tenia que clavar els dits perquè no tenia força per a fer-la funcionar. D'allò han passat 13 anys. Ara el meu millor aliat es el portatil petit que tinc a casa, que només utilitze per a crear i crear, per a escriure i gaudir del que he escrit. 
No escric correus, ni articles. Molt menys un diari. Però m'agrada escriure, en general. M'agrada molt.

7. Realitzes esborranys, esquemes o plans de text, abans de redactar un escrit? Descriu, de la manera més detallada possible, quin és el procés de redacció que segueixes.

No, no segueix cap procés per a escriure. Puc pensar-ho un poc, abans. Però no sempre. Hi ha vegades que agafar l'ordinador o el paper i començar a escriure és millor que pensar-ho molt i fer-ho. 
Aixina que no, no faig esborranys, o esquemes, ni plans de text. Només escric, perquè quan les idees arriben, no hi ha temps de parar a pensar en com serà el resultat. 

8. Durant el procés de redacció, consultes diccionaris, llibres de gramàtica, manuals o qualsevol altre tipus de verificadors gramaticals? En cas afirmatiu, quins?

Només quan ho faig en altres llengües, com per exemple, ara. Sempre tinc que consultar diccionaris per a veure si la paraula que volia utilitzar es la correcta, i si ho estic fent bé. Busque traductors, utilitze diccionaris, i algunes vegades, quan faig treballs molt importants, llibres de gramàtica, que per exemple, per al cas del Català, aprofite els llibres que la meua professora de Català m'ha recomanat, com la Gramàtica valenciana bàsica.

9. Quan ja els tens redactats, revises els teus escrits? En cas afirmatiu, de quina manera?

Si, sempre ho intente fer. Si es en un altre idioma, intente corregir primer les faltes i el com està escrit. Si és necessari, i ho estic fent a ordinador o amb la tablet, el pase a un altre document i el llig complet per a trobar tot el que puga estar mal, si puc. D'aquesta manera intente cometre menys faltes. 
Així, intente que estiga el millor possible i puga transmetre tot el que vull que transmeta. 

10. Ara contesta la pregunta que formulàvem abans. Pots consultar la informació que apareix en l’enllaç clicant damunt de la pregunta: Què entenem per llegir i escriure?

Què entenem per llegir? Llegir és comprendre un text, és associar les paraules amb imatges que puguen formar la totalitat d'un tot. Llegir és comprendre que un text no és només paraules, si no que és un sentiment, una informació que intenta arribar fins a nosaltres. Llegir és descobrir, mediant paraules, tot el que hi ha dins dels textos. 
Què entenem per escriure? Llegir és produir un text, produir una futura lectura. Llegir és plasmar, amb paraules, el que volem transmetre. Hi ha que dominar l'art de les paraules, saber no només el que es vol dir, si no també dir-ho amb coherència i contextualitzant-ho.