1. Què es pot aconseguir llegint?
Conèixer millor als altres, ja que totes les històries ens conten vessants de la personalitat, que ens ajuden a apreciar als altres. Per tant, la lectura ens ajuda a comprendre als demés.
Per a mantenir la soledat lluny. Es conegut que amb un llibre, sempre tindràs un amic, i no estaràs sol mai. O, si bé, que la lectura és un signe de llibertat. Llegir el que vols, quan vols i com vols. Ens anima a ser llibres, a ser autònoms, a fer el que volem quan volem.
Ens ajuda a conèixer, a aprendre noves coses. És com una finestra cap al coneixement, que podem obrir quan volem, i que sempre estarà ahi per a ensenyar-nos. Ens ajuda a pensar de forma col·lectiva, no només en singular. A tindre una visió més plural. Per això, tots deuriem ser lectors, i es tendría que fomentar que el futur fora amb una base lectora, que tot el món fora lector.
Desenvolupa la nostra creativitat. No ens fa únicament més savis, si no que també ens ajuda a aprendre de nosaltres mateixos, i a crear de forma autónoma.
2. Com es pot practicar la bona lectura?
Per a practicar la bona lectura es deuria de deixar a l'abast dels xiquets els llibres, i que ells, per voluntat pròpia, escolliren els que prefereixen, i que lligeren com volgueren, ja siga per parts, només fins a la meitat d'un llibre... Es té que associar el moment de la lectura amb un moment agradable, un ambient i moment que els xiquets associen de forma positiva amb la lectura, fent que siga tan divertida i interessant com si fora un joc o un programa de televisió. Té que ser una tasca plaent, no obligatoria, que es practique amb regularitat i amb ganes. Que siga una activitat que es puga fer en solitari o en companyia, preferiblement amb els pares o familiars, o amb amics, per a que sempre s'associe que la lectura no es una activitat solitaria, si no que pot ser com els xiquets i xiquetes vulguen.
3. Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
Ana Díaz-Plaja proposa cinc passos o aspectes que el docent o els pares tenen que tindre en compte per a definir quins llibres son més adequats per als xiquets i xiquetes de segons quines edats:
- Conèixer als xiquets i xiquetes a les que se vol recomanar els llibres, per a comprendre els seus gustos i interessos. Per les seues necessitats.
- Tindre a l'abast molts llibres i estils per a l'hora de recomanar, poder donar opcions a tots els xiquets, a més de tindre així una concepció del que és més oportú per als xiquets.
- Seguir el plan de foment lector i crear, al mateix temps, un itinerari que puga desenvolupar la capacitat lectora dels alumnes de forma autònoma.
- Evitar les simplificacions dels clàssics, coneguent els clàssics i els gustos dels alumnes i les alumnes, evitar adaptacions que no els ajuden a llegir millor només per què es valore que siga més senzill per a ells.
- No fomentar la lectura com una activitat individual, si no que es tracte de forma col·lectiva, llegint en grup, en parelles, fent tertúlies, tractant els llibres amb tota la classe...
4. En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?
La literatura infantil i la literatura juvenil no son literatures inferiors o de baixa qualitat, tot el contrari, es literatura del mateix mode que ho es la literatura d'adults. Per això, comparteixen les mateixes característiques. La major diferència, és que quan es diu que es literatura infantil o juvenil, s'associa amb una literatura orientada només per a xiquets, quan això no és exactament el seu propòsit. Altres, diuen que la literatura juvenil i infantil són les obres que els xiquets fan seues. La literatura infantil i juvenil, moltes vegades, necessita d'un intermediari per a que arribe al lector, mentres que la literatura d'adults no necessita intermediaris. Per això, la literatura d'adults la eligen els propis lectors, mentres que la literatura infantil la eligen els intermediaris.
Emili Teixidor, ante el análisis de les diferencies entre aquestes dues literatures, opina, que la literatura infantil i juvenil s'ha fet per a que l'esforç de llegir siga mínim, i per tant, perdrà l'essència de la verdadera literatura. La literatura es plantea com una facilitat per a complaure als lectors, i no com a una tradició cultural. De tal forma, alejem als xiquets i als joves de la literatura sense adonar-nos.
5. Quina peculiaritat té el lector infantil?
El lector infantil té poques peculiaritats, en realitat. Les seues peculiaritats deriven, en realitat, del seu nivell cognitiu i de la seua experiència vital. Té gustos molt diversos, tants com els lectors adults, però, en canvi, no comprenen moltes de les paraules que hi ha en els llibres, i tampoc tenen coneixements previs que els permitisca associar amb les lectures.
6. Què els agrada més llegir als xiquets?
Alguns autors i crítics pensen que els xiquets tenen gustos totalment diferents al dels adults, mentres que altres, pensen tot el contrari. Tampoc es pot dir que tots els xiquets gaudeixen llegint els mateixos llibres, ja que cadascú té gustos diferents i peculiars. El gust del xiquet és molt variat, i només té com a límit la seua limitació per a comprendre algunes paraules d'alguns llibres.
7. La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
No, no té que tindre aquesta finalitat. La finalitat de la literatura infantil, en realitat, és la de entretindre, com la literatura adulta. Sí que és veritat que els llibres de xiquets tendrían que llegir tenen que contindre uns continguts apropiats, que no fomenten males conductes ni comportaments inadequats, però, no té com a finalitat educar o ensenyar res als xiquets.
8. Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura?
Segons Julian Barners, la auténtica literatura tracta la veritat psicológica. Tracta de la realitat emocional, social. Tracta de com els lectors comprenen la lectura, els sentiments que el lector desenvolupen segons lligen.
9. S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?
Segons C.S Lewis, és convenient i necessari que es proteja als xiquets del terrors nocturns, però, no de la vida. No veu convenient ni necessari que als xiquets se les proteja d'aquesta manera tan exagerada, i que tenen que viure, poc a poc, i comprendre que la vida no es perfecta i té les seues imperfeccions, que hi ha vegades on la vida trau la mort i la sang, i que per tant, els xiquets tenen que comprendre això. Per el que a mi em correspon, crec que és necessari que els xiquets comprendan poc a poc, mediant la literatura, que la vida no és sempre tan bonica com els contes de fades, i que no sempre hi ha un príncep que acaba amb el dragó i salva al poble.
10. Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?
L'animació lectora son totes aquelles activitats i actuacions que es realitzen per a que en un centre o una instituciò, es fomente la lectura, es fomente el amor per la literatura. Per a que l'animació lectora puga funcionar en els centres, els adults, que són els referents per als xiquets, animen als xiquets a llegir sense obligar i respectant sempre els gustos dels xiquets. També, hi ha que plantejar la lectura com una activitat divertida i plaentera.
Aquesta modalitat està cada vegada més en el punt de mira dels centres.
11. Com s’adquireix la competència literària?
La competència literària, no és exactament la competència lectora, ja que és una habilitat per a aconseguir desenvolupar e interpretar correctament un text literari. Per això, engloba la competència lectora, i altres característiques, com els coneixements i les habilitats, que permeten que siga més senzill adquirir aquesta competencia. Hi ha que desenvolupar aquestes habilitats i aquests coneixements. El xiquet no té únicament que saber llegir, té que saber analitzar, valorar... que assoleixen les estructures discursives, que comprenen els recursos estilístics i també la tradició literària. És necessari que la literatura no siga només llegir, sino que siga comprendre i veure que hi ha molt més darrere.
12. Quina diferència hi ha entre els contes de fades, els mitològics i les faules?
Contes de fades: finalitat de transmetre un missatge, els protagonistes són fades o éssers fantàstics....
Faules: Finalitat és transmetre un missatge, protagonistes són animals.
Mitológics: els protagonistes són herois, tenen unes característiques impressionants, i poden superar qualsevol obstacle.
13. En què es diferencien les versions dels contes de Grimm de les de Perrault?
Les versions dels contes de Grimm tenen modificacions que busquen adaptar les històries als nous valors, acceptats per la societat, i per tant, adapten totes les parts macabres i desagradables dels contes de Perrault. Per altra banda, Perrault mostra en les seues versions un gran realisme de la vida, amb la crueltat que té la realitat, sense ocultar res. Per això, les versions de Perrault són més crudes, mentres que les de Grimm, traten de apropar-se més al gust de la ciudadania.
14. Quines preguntes ens ajuden a respondre els contes i com? Poseu exemples d’alguns contes.
Els contes sempre ens ajuden a respondre qüestions de la vida i també, questions més personals. Els contes, que sempre han estat relacionats amb els xiquets, en realitat, tenen una visió de la realitat, de la vida, que tot el món pot observar i comprendre gràcies a ells. Hi ha molts contes que contesten preguntes importants, com el conte de la Caputxeta vermella, que ens explica, mitjançant un simbolisme, que hi ha sempre que seguir el camí correcte i no aturar-nos a agafar flors, ja que en qualsevol moment, pots trobar-te amb un perill. O com el conte d'Els tres porquets, que ens explica que si tens molta paciència i fas el teu treball amb ganes, per moltes coses que ocorreguen, sempre es veurà el treball que està ben fet. Els contes, sempre, i per a sempre, ens responderán a preguntes que pot ser, inclús, no ens havíem plantejat fins a aquell moment.
Conèixer millor als altres, ja que totes les històries ens conten vessants de la personalitat, que ens ajuden a apreciar als altres. Per tant, la lectura ens ajuda a comprendre als demés.
Per a mantenir la soledat lluny. Es conegut que amb un llibre, sempre tindràs un amic, i no estaràs sol mai. O, si bé, que la lectura és un signe de llibertat. Llegir el que vols, quan vols i com vols. Ens anima a ser llibres, a ser autònoms, a fer el que volem quan volem.
Ens ajuda a conèixer, a aprendre noves coses. És com una finestra cap al coneixement, que podem obrir quan volem, i que sempre estarà ahi per a ensenyar-nos. Ens ajuda a pensar de forma col·lectiva, no només en singular. A tindre una visió més plural. Per això, tots deuriem ser lectors, i es tendría que fomentar que el futur fora amb una base lectora, que tot el món fora lector.
Desenvolupa la nostra creativitat. No ens fa únicament més savis, si no que també ens ajuda a aprendre de nosaltres mateixos, i a crear de forma autónoma.
2. Com es pot practicar la bona lectura?
Per a practicar la bona lectura es deuria de deixar a l'abast dels xiquets els llibres, i que ells, per voluntat pròpia, escolliren els que prefereixen, i que lligeren com volgueren, ja siga per parts, només fins a la meitat d'un llibre... Es té que associar el moment de la lectura amb un moment agradable, un ambient i moment que els xiquets associen de forma positiva amb la lectura, fent que siga tan divertida i interessant com si fora un joc o un programa de televisió. Té que ser una tasca plaent, no obligatoria, que es practique amb regularitat i amb ganes. Que siga una activitat que es puga fer en solitari o en companyia, preferiblement amb els pares o familiars, o amb amics, per a que sempre s'associe que la lectura no es una activitat solitaria, si no que pot ser com els xiquets i xiquetes vulguen.
3. Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
Ana Díaz-Plaja proposa cinc passos o aspectes que el docent o els pares tenen que tindre en compte per a definir quins llibres son més adequats per als xiquets i xiquetes de segons quines edats:
- Conèixer als xiquets i xiquetes a les que se vol recomanar els llibres, per a comprendre els seus gustos i interessos. Per les seues necessitats.
- Tindre a l'abast molts llibres i estils per a l'hora de recomanar, poder donar opcions a tots els xiquets, a més de tindre així una concepció del que és més oportú per als xiquets.
- Seguir el plan de foment lector i crear, al mateix temps, un itinerari que puga desenvolupar la capacitat lectora dels alumnes de forma autònoma.
- Evitar les simplificacions dels clàssics, coneguent els clàssics i els gustos dels alumnes i les alumnes, evitar adaptacions que no els ajuden a llegir millor només per què es valore que siga més senzill per a ells.
- No fomentar la lectura com una activitat individual, si no que es tracte de forma col·lectiva, llegint en grup, en parelles, fent tertúlies, tractant els llibres amb tota la classe...
4. En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?
La literatura infantil i la literatura juvenil no son literatures inferiors o de baixa qualitat, tot el contrari, es literatura del mateix mode que ho es la literatura d'adults. Per això, comparteixen les mateixes característiques. La major diferència, és que quan es diu que es literatura infantil o juvenil, s'associa amb una literatura orientada només per a xiquets, quan això no és exactament el seu propòsit. Altres, diuen que la literatura juvenil i infantil són les obres que els xiquets fan seues. La literatura infantil i juvenil, moltes vegades, necessita d'un intermediari per a que arribe al lector, mentres que la literatura d'adults no necessita intermediaris. Per això, la literatura d'adults la eligen els propis lectors, mentres que la literatura infantil la eligen els intermediaris.
Emili Teixidor, ante el análisis de les diferencies entre aquestes dues literatures, opina, que la literatura infantil i juvenil s'ha fet per a que l'esforç de llegir siga mínim, i per tant, perdrà l'essència de la verdadera literatura. La literatura es plantea com una facilitat per a complaure als lectors, i no com a una tradició cultural. De tal forma, alejem als xiquets i als joves de la literatura sense adonar-nos.
5. Quina peculiaritat té el lector infantil?
El lector infantil té poques peculiaritats, en realitat. Les seues peculiaritats deriven, en realitat, del seu nivell cognitiu i de la seua experiència vital. Té gustos molt diversos, tants com els lectors adults, però, en canvi, no comprenen moltes de les paraules que hi ha en els llibres, i tampoc tenen coneixements previs que els permitisca associar amb les lectures.
6. Què els agrada més llegir als xiquets?
Alguns autors i crítics pensen que els xiquets tenen gustos totalment diferents al dels adults, mentres que altres, pensen tot el contrari. Tampoc es pot dir que tots els xiquets gaudeixen llegint els mateixos llibres, ja que cadascú té gustos diferents i peculiars. El gust del xiquet és molt variat, i només té com a límit la seua limitació per a comprendre algunes paraules d'alguns llibres.
7. La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
No, no té que tindre aquesta finalitat. La finalitat de la literatura infantil, en realitat, és la de entretindre, com la literatura adulta. Sí que és veritat que els llibres de xiquets tendrían que llegir tenen que contindre uns continguts apropiats, que no fomenten males conductes ni comportaments inadequats, però, no té com a finalitat educar o ensenyar res als xiquets.
8. Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura?
Segons Julian Barners, la auténtica literatura tracta la veritat psicológica. Tracta de la realitat emocional, social. Tracta de com els lectors comprenen la lectura, els sentiments que el lector desenvolupen segons lligen.
9. S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?
Segons C.S Lewis, és convenient i necessari que es proteja als xiquets del terrors nocturns, però, no de la vida. No veu convenient ni necessari que als xiquets se les proteja d'aquesta manera tan exagerada, i que tenen que viure, poc a poc, i comprendre que la vida no es perfecta i té les seues imperfeccions, que hi ha vegades on la vida trau la mort i la sang, i que per tant, els xiquets tenen que comprendre això. Per el que a mi em correspon, crec que és necessari que els xiquets comprendan poc a poc, mediant la literatura, que la vida no és sempre tan bonica com els contes de fades, i que no sempre hi ha un príncep que acaba amb el dragó i salva al poble.
10. Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?
L'animació lectora son totes aquelles activitats i actuacions que es realitzen per a que en un centre o una instituciò, es fomente la lectura, es fomente el amor per la literatura. Per a que l'animació lectora puga funcionar en els centres, els adults, que són els referents per als xiquets, animen als xiquets a llegir sense obligar i respectant sempre els gustos dels xiquets. També, hi ha que plantejar la lectura com una activitat divertida i plaentera.
Aquesta modalitat està cada vegada més en el punt de mira dels centres.
11. Com s’adquireix la competència literària?
La competència literària, no és exactament la competència lectora, ja que és una habilitat per a aconseguir desenvolupar e interpretar correctament un text literari. Per això, engloba la competència lectora, i altres característiques, com els coneixements i les habilitats, que permeten que siga més senzill adquirir aquesta competencia. Hi ha que desenvolupar aquestes habilitats i aquests coneixements. El xiquet no té únicament que saber llegir, té que saber analitzar, valorar... que assoleixen les estructures discursives, que comprenen els recursos estilístics i també la tradició literària. És necessari que la literatura no siga només llegir, sino que siga comprendre i veure que hi ha molt més darrere.
12. Quina diferència hi ha entre els contes de fades, els mitològics i les faules?
Contes de fades: finalitat de transmetre un missatge, els protagonistes són fades o éssers fantàstics....
Faules: Finalitat és transmetre un missatge, protagonistes són animals.
Mitológics: els protagonistes són herois, tenen unes característiques impressionants, i poden superar qualsevol obstacle.
13. En què es diferencien les versions dels contes de Grimm de les de Perrault?
Les versions dels contes de Grimm tenen modificacions que busquen adaptar les històries als nous valors, acceptats per la societat, i per tant, adapten totes les parts macabres i desagradables dels contes de Perrault. Per altra banda, Perrault mostra en les seues versions un gran realisme de la vida, amb la crueltat que té la realitat, sense ocultar res. Per això, les versions de Perrault són més crudes, mentres que les de Grimm, traten de apropar-se més al gust de la ciudadania.
14. Quines preguntes ens ajuden a respondre els contes i com? Poseu exemples d’alguns contes.
Els contes sempre ens ajuden a respondre qüestions de la vida i també, questions més personals. Els contes, que sempre han estat relacionats amb els xiquets, en realitat, tenen una visió de la realitat, de la vida, que tot el món pot observar i comprendre gràcies a ells. Hi ha molts contes que contesten preguntes importants, com el conte de la Caputxeta vermella, que ens explica, mitjançant un simbolisme, que hi ha sempre que seguir el camí correcte i no aturar-nos a agafar flors, ja que en qualsevol moment, pots trobar-te amb un perill. O com el conte d'Els tres porquets, que ens explica que si tens molta paciència i fas el teu treball amb ganes, per moltes coses que ocorreguen, sempre es veurà el treball que està ben fet. Els contes, sempre, i per a sempre, ens responderán a preguntes que pot ser, inclús, no ens havíem plantejat fins a aquell moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario