L’altre día a classe vam fer un debat sobre temes d'interès, i a diferència del que pensava, van sortir molts temes diferents, moltes opinions i molts comentaris de temes que pot ser, mai hauríem parlat entre nosaltres. Això ens ha mostrat que la nostra societat és coneixedora de moltes de les injustícies i temes importants que hi ha hui en día en la nostra societat.
El primer tema del que es va parlar en classe va ser la imposició d’idees, la falsa llibertat. En aquest tema, vam veure que en la nostra facultat és molt senzill imposar una falsa veritat, o que ens enganyen pensant que podem pensar i decidir com volem, sense ser real. Per això, com l’educació és la forma més efectiva per a fer imposicions ideològiques, tenim que anar amb més cura que altres persones, per que més endavant, la nostra opinió i els nostres comentaris afectaran als nostres xiquets, i per banda, a la societat. Tenim que pensar de forma amplia i crítica, per a saber de moltes coses, i saber opinar només en aquelles que ens interessa i coneixem.
Un dels temes que vam parlar a continuació, seguint la línea de la imposició d’idees va ser la del avortament. En aquest tema, es va veure que molta gent estaba a favor d’aquest, pero que en la societat, sobretot en la part de la societat més major, que encara considera que el cos de la dona és seu, però, que el xiquet, al mateix temps, te que nàixer pase el que pase. Per a mi, la dona mana sota el seu cos, i si no vol el xiquet, no té cap obligació de tindre-lo. La vida de la dona, la seua salut tant física com mental, i el seu futur, van per davant de qualsevol feto.
Per altra part, un tema molt contrari a l’anterior, i al mateix temps no tan diferent, va ser la mort, més concretament, la eutanasia. Recentment havia ocorregut un incident amb un home, que per a fer més fàcil la vida de la seua dona, va decidir terminar amb la seua agonía i li va practicar l’eutanasia, cosa il·legal a Espanya. Per això, va passar a presó la nit de dol, i aquest tema, que pot parèixer molt senzill de comentar, va crear debat. És millor viure, si això significa sofrir, o és millor morir, per a descansar per fi? La resposta, al menys en el meu cas, és senzilla. La mort és preferible. I que aquest home haja tingut que padeixer de la justicia tan estricta i una societat tant inhumana, com per a pensar que la mort de la dona de la seua vida, siga una injusticia i no un acte d’amor.
Altre dels temes va ser el de legalitzar la marihuana i el seu consum i venta. En aquest tema, alguns companys van donar la seua opinió, però com no es un tema que a mi em preocupe massa, prefereix que altres decideixen el que fer amb aquest tema, i no comentar sobre si té que ser o no legal a espanya o a tota europa. Pero, si es parla del consum de la marihuana per a tractar malalties, pense que no es deuría ni de pensar, que es tendria que legalitzar i utilitzar per a que així, la gent, no sufra més.
Vam parlar del comunisme, el com va sorgir i com va ser en el seu inici, i en l’actualitat. Per l’opinió dels companys, puc deduir que el comunisme es interessant, i que voldrien que algunes de les seues idees s’utilitzaren en l’actualitat, però, penso, en lo personal, que, en realitat, el comunisme és més un somni, un ideal, que una realitat. Si bé no conec molt aquest pensament, crec que pot ser és tindria que adaptar algunes de les seues idees al com es pensa hui en día, i també a la política actual. I tot, ja siga el comunisme o qualsevol inclinació política, crec que és necessari veure lo bo i lo roí, i considerar integrar lo bo en la societat mediant l’educació.
L’últim tema del que vam parlar va ser la situació política en l’actualitat, i la conflictivitat que té ara, com per exemple, l’aparició de nous partits, fora del bipartidisme, i que en classe reflexa la dualitat de opinions, opinant que moltes vegades, tindre només dos partits es poc representatiu i injust, ja que no compleix les expectatives i els interessos de la gent, i també hi ha gent que creu que haver més de dos partits en només repetir els mateixos ideals diverses vegades i repartir el mal entre mes.
