Si he de confesar alguna cosa, es que he vist aquesta pel·lícula només perquè he escoltat parlar d’ella a partir dels meus companys. Va guanyar l’oscar a la millor película, i aún amb això, no figuraba en la llista de pel·lícules que volia ver, al menys no en un futur proper. Les meues companys de grup van anar a veure aquesta película, i vaig escoltar la seua opinió sense, en cap moment, pensar que anava a veure-la. Però em va parèixer molt interessant.
Pensaba que anava a ser una comèdia sense història, una narració d’aquestes que acaben avorrint-te si et despistes un segon. Pero no era aixì en absolut. Els missatges que transmet, els personatges, l’ambientació, la banda sonora, els colors… tot t'absorbeix el temps suficient com per a querer continuar veient-la.
El més important, a part dels colors, l’ambientació i la música, és, sense cap dubte, els personatges. Els protagonistes. Els que no ho són. Tenim a Don Shirley, músic i negre. Un home que viu en un món on és més important el segon adjectiu que el primer.
Tony. Blanc, racista. Xofer. Per a ell, tots els adjectius són importants. Tots el fan ser humà, almenys, en aquesta película. Però quan saps que no es un xofer normal, si no que és el xofer de Don Shirley, un home negre… la cosa canvia.
Per això, aquesta película ha sigut un canvi interessant, una obra d’art que et cautiva i que et transmiteix molt més del que podríem pensar, o creure.
I el títol? Pot ser, saber que un dels protagonistes es negre, en un món de blancs, ajuda a comprendre què significa.
Per això, recomane aquesta pel·lícula, una película que no només tracta temes d'importància, com el racisme, sinó que també dóna un missatge de millora, de superació, d'avanç en la vida. De deixar enrere els prejudicis i veure amb el cor més que amb els ulls.
La resta, ho deixe per a qui vullga veure la pel·lícula.
Un petit spoiler: T’agradarà.
Pensaba que anava a ser una comèdia sense història, una narració d’aquestes que acaben avorrint-te si et despistes un segon. Pero no era aixì en absolut. Els missatges que transmet, els personatges, l’ambientació, la banda sonora, els colors… tot t'absorbeix el temps suficient com per a querer continuar veient-la.
El més important, a part dels colors, l’ambientació i la música, és, sense cap dubte, els personatges. Els protagonistes. Els que no ho són. Tenim a Don Shirley, músic i negre. Un home que viu en un món on és més important el segon adjectiu que el primer.
Tony. Blanc, racista. Xofer. Per a ell, tots els adjectius són importants. Tots el fan ser humà, almenys, en aquesta película. Però quan saps que no es un xofer normal, si no que és el xofer de Don Shirley, un home negre… la cosa canvia.
Per això, aquesta película ha sigut un canvi interessant, una obra d’art que et cautiva i que et transmiteix molt més del que podríem pensar, o creure.
I el títol? Pot ser, saber que un dels protagonistes es negre, en un món de blancs, ajuda a comprendre què significa.
Per això, recomane aquesta pel·lícula, una película que no només tracta temes d'importància, com el racisme, sinó que també dóna un missatge de millora, de superació, d'avanç en la vida. De deixar enrere els prejudicis i veure amb el cor més que amb els ulls.
La resta, ho deixe per a qui vullga veure la pel·lícula.
Un petit spoiler: T’agradarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario